Des-Informació científica…

 Em veig obligat a escriure sobre el periodisme científic arran del següent article publicat a la teòricament prestigiosa Vanguardia (aricle):

No negaré que el títol “El organismo imposible” no crida l’atenció, ans el contrari, desperta ganes de llegir-lo i et deixa a l’expectativa d’ un article proper a la ciència-ficció (un organisme que no es possible però que existeix?). A continuació llegeixes el subtítol “Científicos de la Universidad de Oslo descubren una forma de vida desconocida que no es animal, vegetal, hongo, bacteria o alga”.

"El organismo imposible" segons La Vanguardia...

Aquí ja, alguna cosa comença a fallar dins el teu cap…. Animal, vegetal, fungi, bacteria, chromista (iclou algues) i… i protista? És cert que hi ha moltes classificacions possibles, les classificacions són en molts casos purament subjectives, provinents d’anys ençà i basades en semblances morfològiques. Però ja que es basaven en la classificació més recent, la revisió de la Cavalier-Smith de 6 regnes potser calia haver-los mencionat tots… Més que res, que si mencionaves protista et trobaves que la seva fantàstica ”Collodictyon” ja tenia un regne on encaixar perfectament.

Penses, “bé, una manera de donar a la notícia una mica més d’interès” però segueixes línia rere línia i no trobes referències a cap article, ni tant sols d’on han obtingut la notícia. Només unes paraules, certes, però tretes de context d’un investigador que realment ha treballat amb Collodictyon. El següent pas és fer una cerca amb el google d’aquest organisme “recent descobert” i anomenat Collodictyon. La segona entrada correspon a Wikipedia on explica que Collodictyon és un gènera protist que conté 3 espècies: Collodictyon triciliatum, Collodictyon sparsevacuolatum i Collodictyon sphaericum més alguna altre de la qual es dubta.

Dibuix de Collodictyon extret de Wikipedia

Seguim llegint l’entrada en anglès de wikipedia i trobem que la primera espècia del gènere Collodictyon va ser descrita el 1865, com a referència hi ha una revista del “Journal of Natural History Series”. També diu altres coses curioses, com que també se n’han trobat a les Balears entre d’altres llocs d’arreu del món. A més, a diferencia de l’article de la Vanguardia sempre amb referencia de revistes científiques d’alt índex d’impacte.

Arribat a aquest punt, on no cal que digui la credibilitat que em mereix aquest  diari en aquests moments, la meva principal preocupació és: “A què ve que ara de cop i volta la Vanguardia publiqui una notícia (si se’n pot dir així) de fa més de 140 anys?” Així doncs que procedeixo a buscar articles al “google scholar”. M’alleugereix una mica observar que hi ha un article referent a Collodictyon em data de 21 de març del 2012. L’alleugeriment s’esvaeix en llegir l’article (si algú el vol i no se’l pot baixar gratuïtament, demaneu-me’l).

Realment és important el què han fet, però no té res a veure amb el què diu l’article de la Vanguardia. Perquè us en pugueu fer una idea, el què s’ha publicat en data de 21/03/2012 és la seqüenciació del cDNA i DNA ribosòmic per tal de poder modificar els arbres filogenètics com sigui partinent. Té un punt d’importància afegit el fet que es creu que és un node comú entre eucariotes els diferents grups d’eucariotes cosa que podria ajudar a comprendre millor l’evolució d’aquests.

Voleu organismes realment impressionants? En alguna entrada propera us en presentaré un, que utilitzant un titular una mica tendenciós, no tant com el de La Vanguardia en podríem dir  “L’organisme amb DNA verinós!”  😉



Aquesta entrada ha esta publicada en Biologia, Curiositats, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *