Medicina regenerativa

Regeneració i trasplant d’òrgans i teixits. Aquest és el títol de la propera Marató de TV3. Deixeu-me primer de tot recomanar el vídeo que trobareu a la pàgina web de la marató (www.tv3.cat/marato/sensibilitzacio) així com també aconsello que exploreu una mica la web on trobareu molta informació sobre el tema.

Per la meva banda, en vista que en la pàgina web anterior ja està molt ben explicat el què s’està fent, m’agradaria mirar al futur i així poder veure què ens poden arribar a aportar els diners que entre tots aportem a la Marató.

Ara m’he recordat d’una escena poc coneguda però molt bona de la pel·lícula de ciència i ficció titulada “Possible Lives Of Mr. Nobody”. En aquesta, es veu un grup de gent gran cada un amb un porquet transgènic al costat.  Cada persona tenia el seu porc genèticament modificat per tal de tenir òrgans compatibles, en cas de  necessitar-ne un. La pregunta aquí és: realment és possible això?

El principal problema dels trasplants són els rebutjos, és a dir, que el teu cos ataqui a l’òrgan trasplantat ja que l’identifica com a “no propi”. Aquí està el punt clau, en la identificació. Sense entrar en profunditat en els complicats temes d’immunologia, direm que el sistema immunològic sap que aquell òrgan no és seu per culpa d’unes molècules que totes les cèl·lules porten a la membrana nuclear i que utilitzen com a DNI. Aquestes molècules són diferents per a tots els individus, excepte en bessons univitel·lins.

Una de les maneres en què el sistema immunològic ens protegeix de ser infectats per altres organismes és demanant aquest DNI a totes les cèl·lules i atacant les que el tenen diferent. Actualment el què s’està fent és fer trasplantaments entre individus que tinguin un DNI el més semblant possible i tractar farmacològicament el sistema immunitari per enganyar-lo, amb el risc que després altres patògens aprofitin l’avinentesa per crear infeccions.

Doncs ara imaginem que podem modificar genèticament un animal, per exemple un porc, per tal que el DNI de les seves cèl·lules sigui molt semblant al de una persona. Si mai aquella persona necessita un fetge, serà molt més fàcil enganyar al sistema immunològic si el fetge del porc té un DNI molt molt semblant al de les seves cèl·lules. Aquesta, és una via d’investigació que fa anys s’està seguint des de què a principis del segle vint es van aconseguir efectuar, tot i que amb un èxit molt relatiu, els primers xenotrasplants (trasplants entre espècies).

No obstant, aquest no és l’únic camí que s’està seguint ni segurament el principal, ja que el fet que molts òrgans són  fisiològicament i anatòmicament diferents entre espècies dificulta molt aconseguir bones compatibilitats. L’opció de crear un clon de la persona queda automàticament descartada per temes morals. Així doncs el què es vols fer és construir “de novo” l’òrgan de la persona malalta al laboratori.

Precisament aquesta setmana es feia pública la primera transfusió de “sang artificial”, és a dir sang creada al laboratori. Les cometes les he posat perquè ningú imagini la creació de sang a partir d’un procés químic, el què han fet a la universitat Pierre i Marie Curie de París ha estat obtenir cèl·lules mare hematopoètiques (les precursores de les cèl·lules sanguínies) del moll de l’os d’un pacient, fer-les créixer en un flascó amb un medi adequat i finalment transformar-les en cèl·lules sanguínies.

Flascons amb cultius cel·lulars

Ara posem al cas que en lloc de sang una persona necessita un trasplant de fetge, podríem agafar cèl·lules sanes, transformar-les en hepàtiques i que s’anessin reproduint. Fins aquí més o menys seria el què s’ha fet en el cas de la sang . És més,  algunes de les teràpies de regeneració de teixits que s’estan fent actualment, consisteixen en posar sobre el teixit danyat aquestes cèl·lulestransformades per tal que així es regeneri l’òrgan malalt. No obstant, si necessitem un òrgan sencer, tenir una capa de cèl·lules no és suficient. Els òrgans tenen diferents teixits superposats en capes, capil·lars sanguinis, una morfologia i mida determinada, etc. Aquesta complexitat és el que fa difícil poder aconseguir tenir l’òrgan sencer al laboratori.

No obstant, al ritme que s’està avançant en ciències biomèdiques així com en noves tecnologies, i gràcies a accions com les de la Marató de TV3, no és difícil imaginar en un futur no gaire llunyà poder crear al laboratori els nostres propis òrgans. Qui sap si els metges faran el canvi que ja van fer els mecànics de cotxes fa un temps i passaran d’arreglar el què no funciona a canviar-ho.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Biologia, Biotecnologia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Medicina regenerativa

  1. nest diu:

    Molt bé Ylla. És molt interessant. La pregunta és: m’he de preocupar si bec massa alcohol?

    • ysland diu:

      Ostres sí que és interessant! Gràcies Carla!
      Ahir escric això, i avui es publica la notícia del “primer trasplant d’òrgan”… El què té la ciència; cada dia canvia!

      Ara bé, fugint del titular amb ganes de cridar l’atenció, en realitat no trasplanten un òrgan, sinó un trocet. Amb això no els vull treure mèrit a l’equip d’investigació que ha aconseguit això! És un gran avanç! el què no m’agrada és que els mitjans de comunicació només vagin a buscar els grans titulars en lloc d’explicar la veritat.

      I que tot i que encara estiguem lluny d’aconseguir crear un cor, o uns pulmons al laboratori, veiem com cada dia, la setmana passada la sang aquesta una tràquea, ens hi anem apropant. =)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *