El pingüí és la mesura de totes les coses

 -Pare? com s’aguanta el mon?

-Hi ha un pingüí que l’agafa

-I què aguanta el pingüí?

-Fill, hi ha pingüins fins a baix de tot

1. El pingüí escèptic. (més que escèptic indiferent)

“la realitat absoluta: si és, tant és”

Un pingüí et porta seguint tota la vida. Cada vegada que el veus s’atura el temps, se’t canvia el record del pingüí per un en què no hi ha pingüí i se’t gira el cap per tal que ja no vegis el pingüí. Llavors continua el temps.

Pots saber si el que dic es veritat?

Té sentit considerar possibles realitats que no podràs conèixer mai?

No és millor ser conscient que no és pot conèixer la “realitat absoluta” i considerar només les possibilitats que són transcendents?

Si t’agraden molt els pingüins segurament que no.

2. El pingüí constructivista

“la realitat fa el pingüí o el pingüí fa la realitat?”

Imagina un món sense nosaltres. Com seria? hi hauria coses? Existirien les lleis de la física? tindrien atributs les “coses” que habitessin aquest mon? Hi hauria algun sentit, algun ordre, alguna raó de ser? seria real? algú ho sabria? a algú li importaria? Es pot concebre un mon així? Hi hauria pingüins?

Com es pot imaginar un mon que simplement és? On no hi ha conceptes, on no hi ha regles, on no hi ha llenguatge… Em temo que quan ens l’intentem d’imaginar ja ho fem amb les nostres idees pròpies del món que coneixem. No tan sols no es pot explicar un món així sinó que ni tan sols el podem imaginar.

Un fotògraf mira un pingüí amb la seva càmera i veurà una bona foto; un veterinari veurà un animal format per un sèrie d’òrgans que interactuen entre si; un home de déu veurà una obra del senyor; a un artista si li ocorrerà un poema sobre pingüins; i un físic quàntic et dirà que un pingüí és el resultat de la interacció d’un conjunt d’entitats fonamentals de la física, i si és un paio llest, afegirà que la teva idea de pingüí en veure’n un és el resultat de la interacció d’un conjunt d’entitats fonamentals de la física que és produeix en el teu cervell degut a (i posem-ho clar aquesta vegada) veure un pingüí.

Ara intenta explicar a l’home de déu que el pingüí no l’ha fet el senyor sinó que es un conjunt d’entitats elementals bla, bla, bla…

3. El pingüí confós 

-Pare? i què passa si s’acaben els pingüins?

-Llavors s’hi posen gallines disfressades de pingüins.

Si no puc conèixer totes les realitats possibles i aquelles que puc experimentar tampoc em serveixen perquè hi aplico el meu tendenciós intel·lecte i la meva limitada condició humana, aleshores: què puc conèixer?

Doncs només pots conèixer el que ja coneixes. Aquest món en que el cel és blau, la matèria està formada per partícules sub sub sub atòmiques que es fan dir cordes i els pingüins són vermells i totpoderosos. I la resta, ni en somnis. Recorda: NI EN SOM-NIS.

-Pare?

-i així fins a baix de tot…

4. El pingüí que vol una birra

Què? Molt llarg? Interessant, sugerent?

Per a l’enigma del pingüí s’han trobat fins a 3 “tipus” de respostes possibles:

Primer de tot aclarir que l’anunciat de l’enigma tenia alguns “forats”. Molts heu donat les vostres respostes considerant un pingüí de carn i ossos com el que podríem trobar a l’Antàrtida quan en realitat s’havia pensat més en un pingüí diguem-ne “com una mena de fantasma que l’únic que pots fer es veure’l” però ja està bé perquè així han sortit moltes més respostes.

1. La resposta LÒGICA.

Per mi la resposta més lògica és que no es pot saber. Si quan el veus (o quan l’experimentes d’alguna manera) no te’n recordes…

Ningú ha donat aquesta resposta.

2. La resposta PRÀCTICA.

La primera resposta és una “putada” perquè implica que no pots saber res del cert o que pots saber molt poques coses. Però és pot aplicar una petita simplificació: “tot allò que no és pot saber, ho ignoro”. Per tant la resposta és: TANT ÉS! M’és absolutament indiferent si un pingüí que no puc veure, que no puc percebre de cap manera em segueix o no. Per a mi aquesta és la millor resposta.

Felicitats Albert Crespi. T’has guanyat una bona birra per arribar a aquesta conclusió durant una nit de festa.

3. La resposta CREATIVA

Aquestes respostes provenen bàsicament de defectes de l’anunciat que no especifiquen coses com ara si els altres el poden veure, si menja, si té sang, si et pot seguir si arrenques a córrer, etc.

Són les més divertides i se n’han donat moltes:

  • Xevi Rovira:
    • Un bucle infinit en que veus el pingüí al mirall, se’t gira i el veus directament, etc.
    • Si es para el temps i hi ha moviment contradiu la física i “explota l’univers”? deu ni do!
    • Entrar a un lloc vigilat on no deixen entrar pingüins
  • Guillem Ylla:
    • Li demanes al tiu del costat.
    • Marxar corrent
    • Comprar un ós polar i que se’l mengi
  • Guillem Ausió: ametrallar, bombardejar, matar-lo
  • David Serra:
    • Entres a un lloc i et tanques
    • Anar a un lloc on només i càpigues tu sol
    • Sentiries un animal que crida
    • Si vas amb cotxe o avió no et pot seguir
    • Si vius en zones càlides mor
  • Joan Borràs: Un pingüí només pot viure uns 20 anys. Ai Joan; que no te’n recordes del problema del gat enverinat que tanques en una capsa i que no saps si es mort o viu.

David. Amb 5 respostes + una de repetida crec que et mereixes una cervesa.

Us la mereixeu tots, el dia que el Tennis Vic ens multipliqui el sou us la pago jeje.

Motes gràcies ha estat molt divertit!

nest

ACTUALITZACIÓ: Hi ha una 4a resposta. I potser és la millor. La resposta és: Si, es pot saber. Si m’ho crec és veritat, sinó no.

i una 5a: si perquè la paret de davant es blanca (en aquest joc no puc saber si la paret blanca es causa que em segueixi un pingüí)

i una 6a: Sí.
una 7a: No.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Filosofia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: El pingüí és la mesura de totes les coses

  1. ysland diu:

    Em nego a acceptar la resposta d’en Crespi i que guanyi la birra ell!!! xD

    No estic d’acord que una cosa que no podem percebre no ens hagi d’importar! No estàs parlant tu de “cordes” de la teoria de cordes (recorda que és sols una teoria, no s’ha pogut demostrar que sigui correcte ) què ens haurien d’importar aquestes putes cordes? Perquè Aristòtil s’havia de dedicar a mirar si la terra era esfèrica o plana, què l’importava? Perquè la NASA es deixa milions de dòlers ens importa si hi ha vida més enllà del nostre planeta? Perquè volem saber què hi ha més enllà del nostre sistema solar? perquè volem saber què va passar en el big-bang? ….

    L’home és un animal curiós, li agrada saber, i gràcies a això hem evolucionat tant en ciència!

    jajaja Com a científic m’he vist obligat a defensar la necessitat de conèixer.

  2. nest diu:

    Tots els exemples que has posat són coses que es poden saber (es poden percebre encara que no sigui directament). Pel que jo sé l’exemple del pingüí no.
    L’home és tant curiós que ha arribat a saber que hi ha coses que no és poden saber. Sense anar més lluny no pots saber si estas dins una mena de Matrix, si els teus records són vertaders, si hi ha res més enllà de les 4 parets on et trobes, si el temps va endavant, o qualsevol altra cosa relacionada amb la ment, els records, etc.
    Tot això esta molt bé saber-ho! Però també està bé saber-ho ignorar per no “quedar-se encallat” Coneixes les teves limitacions però no et restringeixen a donar validesa a coneixements que altrament podries posar en dubte eternament.

  3. Guillem diu:

    Buuuh! La den Crespi no és bona xke no respon la pregunta de “Com pots saber si diu la vritat?”, t’esta dient com afrontar-ho. Per tant no hi ha birra ell.
    I t’ha faltat la meva resposta de donar-li un peix i tocar l’animal que sel menji, aviam si es un pinguí…

  4. david diu:

    A mi també me’n dones una al final no? Vull una de txeca si es pot triar, sino és igual.

    Ara si, m’he llegit el text i el trobo molt profund. Massa filosofia pel meu cap després de fer teoria de màquines. De filòsofs, em quedo amb Aristòtil i el seu món sensible. I la seva ciència basada en l’evidència observable.

    bna nit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *