Ètica o, què està bé i què està malament

Moltes vegades, a un nen se li diu quan una cosa esta bé o quan està malament, sobretot quan està malament. Però el més fotut és quan el nen et pregunta perquè. Perquè?

També és comú que a un nen li diguem coses com ara: “porta’t bé”, “fes bondat”, “no facis entremaliadures”, etc. Però, és que a algun nen li han donat mai un mètode infal·lible per distingir si una cosa està bé o malament!?

Jo diria que no, més aviat se’ls ha donat una llista de coses que estan bé o malament i per semblança o per la raó que sigui n’han pogut deduir d’altres. Algú té però un mètode real per poder distingir? Jo no, espero suggeriments.

Posem un exemple: matar està malament però; perquè? (i no pretenc fer apologia de l’assassinat ni res de semblant eh!!).

– Doncs… l’assassinat està malament perquè la gent prefereix viure.

– I?

– Doncs que està malament fer coses a la gent que ella no vol.

– Perquè? i si a mi no m’importa el que l’altra gent vol?

– Però no has de fer als altres el que no voldries per a tu.

– Però i si només mato jo i a mi no em maten?

– En tot cas t’ha de saber greu fer mal a la gent.

– Si però… i si no me’n sap?

– Assassinar és d’allò més dolent que hi ha i punt.

No aconsegueixo arribar a una raó moral definitiva.

– Per què t’hauria de deixar marxar a tu desgraciat si puc agafar la tecla ‘espai’ d’aquest ordinador i fer-te-la empassar fins que moris dolorosament per intoxicació de plàstic!!

Podem pensar en les repercussions: presó, etc. però ja hi arribarem. De moment centrem-nos en la moralitat de l’acte. Si jo vull matar i no em sap greu fer-ho, per què està malament?

Tinc una proposta. El que compta són els sentiments, les sensacions. Si una cosa et fa sentir bé; millor del que estàs: és bona, sinó és dolenta. (si no t’afecta és neutra). Sempre pensant globalment eh, no que et sentis per exemple bé després d’assassinar, però llavors tinguis remordiments i tota la pesca, hi ha d’haver una millora global.

Per a mi l’assassinat està malament però, si per a tu està bé, com et puc convèncer? A hosties? Mala idea si ets assassí. També puc intentar argumentar. Recordeu la pel·lícula de ‘Hard Candy’ on; un candidat a ser assassinat (molt considerat) li diu al candidat d’assassí: “no te hagas eso”. Bon argument. Està apel·lant a la lògica esmentada: “et sabrà greu”, “tindràs remordiments”, “ara em vols matar però no et sentiràs millor en general”, etc.

Passem a un altre exemple. Es comú veure a les pel·lícules gent que sacrifica les seves vides per altres persones i tal. Es moralment ‘bo’ sacrificar-te? Depèn, només és bo si la persona prefereix morir en comptes de viure pensant que s’hauria pogut sacrificar per aquella causa i no ho ha fet.

Apa doncs, un altre dia afegirem a la balança LES CONSEQÜÈNCIES, i la llei per descomptat.

nest



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ètica, Filosofia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *