La incompresa Biotecnologia

Estic segur que pràcticament tothom que llegeixi aquestes línies haurà sentit parlar més d’una vegada sobre la biotecnologia. En els últims anys aquest terme ha agafat molt protagonisme entre mitjans de comunicació, no obstant, el què no tinc tant clar és que la societat comprengui què és la biotecnologia i això em preocupa. Em preocupa que la gent no conegui què és la biotecnologia, una societat desinformada és susceptible a ser enganyada. I em fa por que un engany col·lectiu pugui posar problemes a l’hora d’investigar o portar a terme avanços en la qualitat de vida dels humans.

Sovint diuen dels biotecnòlegs que juguem a ser Déu. S’ens acusa de fer coses “anti-naturals” de fer coses que no són ètiques, de jugar amb la natura, fins i tot de carregar-nos al planeta i als propis humans quan modifiquem organismes genèticament. De fet, això d’acusar a jugar a ser Déu aquells que fan quelcom innovador no és nou; Einstein ja digué una vegada que l’home troba a Déu darrere de cada una de les portes que obra la ciència.

 Una d’aquestes portes que ha obert la ciència és la biotecnologia, a continuació em disposaré explicar de la forma més clara i objectiva que em sigui possible què és i què fa la biotecnologia.

 — Jugueu a ser Déu, feu coses antinaturals, modifiqueu organismes genèticament per fer noves espècies!– Que dura sona aquesta afirmació i que feble és en canvi. Suposo que coneixeu la teoria de l’evolució en la qual tots procedim d’un ancestre comú. Com doncs es va passar d’una sola espècie als milers que hi ha actualment? La clau la te el DNA, una gran molècula que està en tota cèl·lula de tot ésser viu i que conté la informació de com és aquell individu. L’evolució de les espècies es deu únicament per modificacions naturals en el DNA i conseqüentment l’aparició d’organismes amb diferents característiques que acabaran formant noves espècies. Veiem doncs com la creació d’espècies i els modificacions genètiques existeixen en la natura.

— Però això passava en la natura! Ara sou els humans qui ho esteu fent!– Portem milers d’anys modificant espècies sense que ningú s’hagués posat les mans al cap, portem milers d’anys fent transgènics sense que ningú s’esgarrifés. Quan des del neolític ja s’escollien les llavors d’aquelles plantes mes resistents i de fruit més gran per creuar-les entre elles per aconseguir una descendència més eficient i resistent, un cop rere l’altre, el què s’estava fent era seleccionar els millors gens. Gràcies a aquest procés tenim avui en dia, per exemple, un blat que no te res a veure amb el de fa 2.500 anys. Concretament el més utilitzat per fer pa és el Triticum aestivum, té 6 còpies de cada cromosoma quan originalment quan es va començar a cultivar Triticum només en tenia 2. Però amb tants miler d’anys seleccionant les millors espigues per tornar a ser plantades, ara tenim un blat amb un rendiment molt superior i molt més resistent a les inclemències climàtiques que no pas far 2.000 anys.

— Milers d’anys feien falta! Deixeu fer a la natura! De què ens serveix fer-ho! — Ara però, gràcies a l’enginyeria genètica, el què abans es feia en centenars o milers d’anys és cert que es pot aconseguir en pocs dies en un laboratori. És cert que es poden crear verdaderes coses estranyes; peixos que se’ls ha introduït un gen de medusa perquè facin llum dins les peixeres, pomes amb textura de raïm, entre d’altres coses absurdes i només enfocades a vendre. Però per altra banda també podem crear el conegut arròs d’or, un arròs més resistent al i que produïa Vitamina A que prevenia la ceguesa infantil en zones del 3r món. Podem modificar microorganismes per tal de produir medicaments; la insulina actualment es produeix amb un bacteri conegut com a E. Coli al qual se li va introduir el gen de la insulina humana i que per tant crea una insulina pràcticament idèntica a la dels humans que estalvia molts dels problemes que donava la insulina de porc utilitzada anteriorment.

 — I amb els humans? Perquè investigueu? Què els voleu fer?– Ara, podem seqüenciar genomes sencers en relativament poc temps, és a dir, escriure tot el què diu aquesta famosa molècula de ADN. No obstant encara és una petita part la que podem llegir i sovint amb confusions, però suficient per preveure malalties com el Síndrome de Down en els primers mesos de gestació, evitar que famílies amb alguna malaltia genètica continuïn tenint fills amb la mateix malaltia, i es creu, que d’aquí poc es podrà preveure eficientment el risc de tenir diferents tipus de càncer. No és difícil imaginar d’aquí uns anys a la gen anant al metge amb un pen-drive amb el seu codi genètic per tal de rebre un diagnòstic molt més acurat i medicaments a mida, molt més eficients i amb menys efectes secundaris per la persona.

No només en temes de salut pot intervenir la biotecnologia. La descontaminació mitjançant bacteris o la producció de nous materials menys contaminants i biodegradables són exemples de com la biotecnologia pot ajudar al medi-ambient. Materials com la proteïna amb què les aranyes fan les teranyines, posant el gen que codifica per aquesta proteïna en bacteris per tal d’aconseguir-ne grans quantitats. D’aquesta proteïna se’n pot aconseguir fer unes fibres molt més resistents que el nylon, molt més lleugeres i molt útils en cirurgia ja que al no provenir del petroli i ser biodegradable provoquen moltes menys reaccions adverses i rebutjos.

 La paraula biotecnologia, conté: bio; allò viu. També conté: tecnologia; tècnica, allò que es pot fer. Així doncs, la feina dels biotecnolegs consisteix en aplicar allò que es veu a la natura. Els biòlegs descobreixen processos i productes en la natura, els biotecnolegs agafem el coneixement d’aquests processos i productes per obtenir-ne béns per a la societat. Aliments, materials, fàrmacs en són els principals exemples.

 L’objectiu a priori és noble, però com en tot també se’n pot fer un mal ús. Aquesta entrada però encara deixa moltes preguntes sense respondre; són segurs els productes biotecnològics? Què passaria si es modifiquessin humans? Quins problemes ètics comporta la biotecnologia ? Es podria utilitzar com a arma? Tot això ho aniré comentant en posteriors publicacions, no obstant, per qualsevol dubte o petició no dubteu en comentar.

Guillem



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Biotecnologia, General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La incompresa Biotecnologia

  1. Anna diu:

    Molt interessant, Ylla, tant aquesta entrada com el projecte en general. Espero que les properes entrades també estiguin escrites amb un llenguatge tan planer perquè els que no ens movem en aquest àmbit les puguem entendre. Felicitats!

    • ysland diu:

      Moltes gràcies Anna, i m’alegro que s’entengui bé! Ja anirem publicant sovint ara (1 o 2 cops a la setmana, tampoc ens emocionem he!! jajaja)… 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *