Sobre l’elecció?

Segons la física, els esdeveniments de l’univers es succeeixen de la següent manera: segons el model clàssic (relativitat inclosa), un determinat estat del sistema condueix inexorablement a un altre estat. És a dir, si una pilota es troba a certa altura, caurà progressivament. Si dos objectes tenen diferent tipus de càrrega elèctrica s’atrauràn. I així en qualsevol situació imaginable, sigui a una escala més gran o més petita com ara un nivell atòmic o subatòmic.

Segons el model de la física moderna: la física quàntica. Sembla ser que els esdeveniments no es succeeixen pas d’una forma tant senzilla. Quan s’analitza l’univers a una escala molt petita (un nivell sub sub atòmic o algu per l’estil) es dona el cas que un determinat estat pot conduir a diferents estats. Segons diferents teories sembla ser que es poden donar tots els possibles cassos en (diguem-ne) realitats paral·leles, o d’una forma aleatòria és donaria una de les diferents possibilitats (és quan Einstein va dir “no crec que déu jugui als daus”), etc, etc.

Cal tenir en compte que això és una explicació molt superficial de la física quàntica, i que els meus coneixements d’aquesta provenen bàsicament de llibres de divulgació. Però això tant és perquè un coneixement més ampli del món quàntic tampoc és necessari per a l’explicació que ve a continuació.

Suposem que tot l’univers es redueix a una habitació on s’aplica la mateixa física a la que estem acostumats. Tot el sistema és limita a l’habitació. En aquesta habitació hi ha dues taules blanques amb una piloteta de pedra (polida i brillant) negra en cada una. Les taules es troben una al costat de l’altra davant teu -tu també ets a la sala- una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Has d’escollir una bola. Per experiència, es fàcil suposar que tindràs la sensació de dubte, que passarà un cert temps per escollir. Potser uns segons, potser minuts, potser no esculls mai… i que finalment aniràs cap a una de les boles, potser cambiaràs d’opinió a mig, potser no. Agafaràs la pilota i tindràs la sensació que has escollit, no tindràs cap dubte que has agafat la pilota que tu volies. I fi del sistema.

Si analitzes la situació des del paradigma de la física clàssica, el que veus és un sistema tancat ple d’elements que interactuen entre si seguint unes lleis. Tens el teu cervell format per matèria amb uns certs estats elèctrics que van canviant projectant en tu sensacions, provocant moviments. Tot succeeix de baix cap a dalt, de petits canvis en el nivell més baix de la matèria que es propaguen provocant l’evolució inexorable de tot el sistema (també podria romandre estàtic, però la llei de l’antropia ens indica que això difícilment passa). Tu formes part d’aquest sistema i actues seguint la seva voluntat. La teva pròpia voluntat és part del sistema. No és cap element extern capaç d’exercir cap mena d’influència. És una mera sensació.

D’es d’aquest punt de vista un encadenament d’estats pre-determinats desencadena tot un seguit de moviments, i sensacions que acaben amb que tu agafes una pilota, l’altra, o cap. I fi del sistema.

Ara bé, si ens passem al model quàntic l’anàlisi es complica. Tenim una situació inicial amb un sistema format per matèria-energia (o el que sigui), que es va descomposant. Potser en infinites realitats paral·leles. Per exemple pot existir una realitat en que agafes la pilota A, una en que agafes la pilota B, una en que agafes la pilota B al cap de 3min 32seg, una en que mai agafes la pilota, etc. O potser d’entre diferents opcions se n’acaba esdevenint una o el què sigui. Hi ha diferents teories que no conec i no se a quina se li dona més credibilitat, però la idea comuna és aquesta.

En el primer cas, el de la física clàssica, sembla força clar que la capacitat d’elecció és de fet aparent. Tot forma part del sistema i està regit per el seu propi model d’evolució. Tu ets dintre del sistema i no pots fer res per canviar el seu destí.

En el cas de la física quàntica, hi ha diferents opcions, i pot semblar que l’elecció és possible…

En la meva opinió hi hagi o no un model determinista, les coses s’esdevenen “per si mateixes”. S’esdevenen de forma predeterminada, o aleatòriament, o totes les possibilitats a la vegada. S’esdevé una opció i no una altra segons uns criteris que no comprenem, o que si que comprenem però jo no, o el que sigui… al que vull arribar es que sigui com sigui, “res indica que sigui la nostra voluntat la que determina els esdeveniments”.  Sino que la nostra voluntat és de fet determinada (o indeterminada) per el sistema. És a dir els canvis físics produeixen sensació d’elecció, però l’elecció no produeix canvia en la física, la voluntat és aparent.

Hi hagi aleatorietat o no, la nostra voluntat en queda al marge. Tots nosaltres, pensament, voluntat, elecció, estem dins el sistema i ens movem segons el què sigui que el regeix (o el deixa de regir, que ja he dit que de física no en se gaire per tant considerem sempre les diferents opcions).

En resum, idea clau: Si hi ha aleatorietat, o diferents destins possibles, no crec que sigui la nostra voluntat la que determina quina és la opció que s’esdevé. Si fos així en el món nosaltres seriem un dels elements deterministes. Cosa que seria perfectament plausible, però no em consta pas que res validi aquesta opció a part de la pròpia experiència humana i tendensiosa. No em consta pas que en la física quàntica un dels elements que diguem determinarien la indeterminació pugui ser la nostra voluntat!!!

BIO

Passem al món biològic per un moment. En referència als raonaments sobre l’elecció des d’un punt de vista biològic i psicològic d’un document que vaig llegir: Dir que els raonaments, i les conclusions poden variar segons l’entorn en que s’analitzin, segons quin nivell / punt de vista agafis. Les conclusions extretes des del punt de vista psicològic són valides per a l’entorn psicològic, més proper a l’experiència humà.El punt de vista físic es troba en un nivell més alt que el biològic o el psicològic, els inclou i les conclusions que n’extreguis tindran una validesa més amplia. Això no vol dir que conclusions diferents des d’un altre punt de vista no siguin vàlides. Són contextos diferents i no es pot fer una comparació estricta.

ATENCIÓ. AIXÒ JA NO TÉ RES A VEURE AMB EL TEMA ELECCIÓ.

Això ens porta a què la realitat mai és objectiva, que tot depèn del punt de vista. I això sempre serà així perquè no ens podem allunyar de la realitat al descriure-la. Com que mirem la realitat des de dintre del sistema, crec que és impossible fer-ne una descripció absoluta i objectiva. Però això ja es tot un altre tema que requereix moltes pàgines més de discussió.

nest



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Elecció, Filosofia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sobre l’elecció?

  1. judit diu:

    Ernest i companyia! bon bloc eh? dieu coses interessants! gran tema i gran conclusió. M’agradaria llegir-ne també aquestes “moltes altres pàgines de discussió” 🙂 aniré passant per aquí, salut! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *