Des-Informació científica…

 Em veig obligat a escriure sobre el periodisme científic arran del següent article publicat a la teòricament prestigiosa Vanguardia (aricle):

No negaré que el títol “El organismo imposible” no crida l’atenció, ans el contrari, desperta ganes de llegir-lo i et deixa a l’expectativa d’ un article proper a la ciència-ficció (un organisme que no es possible però que existeix?). A continuació llegeixes el subtítol “Científicos de la Universidad de Oslo descubren una forma de vida desconocida que no es animal, vegetal, hongo, bacteria o alga”.

"El organismo imposible" segons La Vanguardia...

Aquí ja, alguna cosa comença a fallar dins el teu cap…. Animal, vegetal, fungi, bacteria, chromista (iclou algues) i… i protista? És cert que hi ha moltes classificacions possibles, les classificacions són en molts casos purament subjectives, provinents d’anys ençà i basades en semblances morfològiques. Però ja que es basaven en la classificació més recent, la revisió de la Cavalier-Smith de 6 regnes potser calia haver-los mencionat tots… Més que res, que si mencionaves protista et trobaves que la seva fantàstica ”Collodictyon” ja tenia un regne on encaixar perfectament.

Penses, “bé, una manera de donar a la notícia una mica més d’interès” però segueixes línia rere línia i no trobes referències a cap article, ni tant sols d’on han obtingut la notícia. Només unes paraules, certes, però tretes de context d’un investigador que realment ha treballat amb Collodictyon. El següent pas és fer una cerca amb el google d’aquest organisme “recent descobert” i anomenat Collodictyon. La segona entrada correspon a Wikipedia on explica que Collodictyon és un gènera protist que conté 3 espècies: Collodictyon triciliatum, Collodictyon sparsevacuolatum i Collodictyon sphaericum més alguna altre de la qual es dubta.

Dibuix de Collodictyon extret de Wikipedia

Seguim llegint l’entrada en anglès de wikipedia i trobem que la primera espècia del gènere Collodictyon va ser descrita el 1865, com a referència hi ha una revista del “Journal of Natural History Series”. També diu altres coses curioses, com que també se n’han trobat a les Balears entre d’altres llocs d’arreu del món. A més, a diferencia de l’article de la Vanguardia sempre amb referencia de revistes científiques d’alt índex d’impacte.

Arribat a aquest punt, on no cal que digui la credibilitat que em mereix aquest  diari en aquests moments, la meva principal preocupació és: “A què ve que ara de cop i volta la Vanguardia publiqui una notícia (si se’n pot dir així) de fa més de 140 anys?” Així doncs que procedeixo a buscar articles al “google scholar”. M’alleugereix una mica observar que hi ha un article referent a Collodictyon em data de 21 de març del 2012. L’alleugeriment s’esvaeix en llegir l’article (si algú el vol i no se’l pot baixar gratuïtament, demaneu-me’l).

Realment és important el què han fet, però no té res a veure amb el què diu l’article de la Vanguardia. Perquè us en pugueu fer una idea, el què s’ha publicat en data de 21/03/2012 és la seqüenciació del cDNA i DNA ribosòmic per tal de poder modificar els arbres filogenètics com sigui partinent. Té un punt d’importància afegit el fet que es creu que és un node comú entre eucariotes els diferents grups d’eucariotes cosa que podria ajudar a comprendre millor l’evolució d’aquests.

Voleu organismes realment impressionants? En alguna entrada propera us en presentaré un, que utilitzant un titular una mica tendenciós, no tant com el de La Vanguardia en podríem dir  “L’organisme amb DNA verinós!”  😉



Publicat dins de Biologia, Curiositats, General | Envia un comentari

Sushi Fluorescent!

He quedat bocabadat en conèixer que han registrat la marca glowingsushi (www.glowingsushi.com) a America! Sushi FLUORESCENT!!! Sushi lluminós fet amb un peix transgènic anomenat GloFish.

El GloFish és un peix zebra modificat genèticament perquè emeti llum i patentat per una empresa que el comercialitza en aquesta web: www.glofish.com. Potser a alguns de vosaltres els sonarà estrany això de patentar éssers vius, però efectivament, si compleixen uns certs requisits és legal. El GloPeix doncs és un peix modificat genèticament per tal que expressi la GFP ( green fluorescent protein) una proteïna que emet llum verda i que procedeix d’una espècie de medusa. Inicialment es va fer per diferents estudis científics,més tard però, es va començar a vendre com a “mascota cool” i se’n van començar a comercialitzar de diferents colors.

Exemplars de GloFish de diferents colors

 Ara, encara han anat més lluny, i proposen aquest peix com a ingredient per fer Sushi. El motiu pel qual han escollit el Sushi per utilitzar-lo com a aliment és evident, cuit deixaria de ser fluorescent ja que la GFP es desnaturalitzaria. En principi aquesta proteïna fluorescent no és tòxica pels humans, així menjar aquest peix és tant segur com menjar qualsevol altre peix comestible criat en captivitat. Ara bé, deixem a banda la seguretat alimentària i preguntem-nos “Calia???”.

A continuació us deixo el vídeo que ensenyen a elaborar aquest Sushi:

*Si no veieu el vídeo de com preparar el Sushi: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YQz60FBTfts

M’agradaria conèixer la vostra opinió; cal tenir un peix fluorescent en una peixera a casa? Cal anar a menjar sushi fluorescent? Pels que em respondríeu que sí, em sap greu dir-vos que a Europa la possessió i comercialització de moment n’està prohibida.

Glowing Sushi

 A part de la inutilitat que els hi trobo, hi ha una cosa que em preocupa més. Imagina que algú es cansa de tenir aquest peix-bombeta a casa i decideix llençar-los a un riu, o que algú els tira pel vàter, o que per qualsevol motiu aquests peixets aconsegueixen arribar als rius i llacs. Els seu impacte ambiental és totalment imprevisible! Si bé és cert que en la seva pàgina web asseguren que és totalment segur pel medi ambient, experts europeus, a criteri meu de forma correcta, n’han prohibit la comercialització i possessió al·legant perill ambiental.

En la meva humil opinió, són coses com aquestes les que perjudiquen l’acceptació social de la biotecnologia.



Publicat dins de Biologia, Biotecnologia, Curiositats | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Epigenètica: més enllà de la genètica

Un cuc de seda menjant una fulla de morera, un capoll penjant d’una branca verda i una papallona volant tranquil·lament en mig d’un prat florit de margarides. Aparentment són totalment diferents, però en canvi, són el mateix organisme, tenen el mateix DNA! “El què té la metamorfosis!” em direu, doncs sí, i és fascinant. La metamorfosis és un molt bon exemple per adonar-nos com d’important és l’estudi de l’epigenòmica i el perquè de la seqüenciació del genoma humà no va donar els resultats immediats que molts esperaven.

La Metamorfosis és un exemple de la complexa regulació gènica

Espècies de conills que depenent de la temperatura externa en el moment de néixer tindran la cua negra o blanca. Abelles que en funció de l’alimentació rebuda durant la fase de larva podran desenvolupar ovaris i ser reines, o no els desenvoluparan i seran obreres. Dos casos més, molt clars, d’organismes que en funció de fenòmens externs, temperatura en un cas i alimentació en l’altre, tindran característiques diferents. No obstant el seu DNA no canvia, la seqüència de lletres A, T, C i G és constant, però no pas el fenotip (aparença física). Aquí és on es posa en dubte allò de “el DNA determina l’aparença d’un organisme” que no és del tot certa ni del tot falsa. Seria més exacte dir “el DNA, sempre determinat per l’ambient i per part d’atzar, determinen l’aparença d’un organisme”.

 El què s’ha fet durant la ultima dècada, ha estat obtenir seqüències de DNA de molts organismes fins que va arribar la patacada en veure que la regulació dels gens no era tan senzilla com s’esperava. És a dir, que els fenomens externs condicionaven més a l’expressió dels gens del què s’esperava. Aquí entre en joc l’epigenètica, l’estudi de la regulació dels milers de gens dels organismes, de les possibles modificacions i els efectes que poden tenir aquestes modificacions.

 L’epigenètica ens explicaria com el cuc de seda pot expressar uns gens que el fan ser un cuc, després uns altres que el fan ser un capoll i com finalment activa uns altres gens que li donaran unes magnifiques ales que el faran papallona. I és més, fins i tot potser en alguns casos es pot aconseguir determinar quines lletres dels milers del seu DNA fan que tinguin les ales d’un color i no d’un altre.

Ens podrà explicar també quins gens s’activen i com, quan les larves d’abella mengen elevades quantitats de proteïnes i secrecions salivals d’altres abelles, que  els allargarà la fase larvàcia convertint-les en reines.

O ens ha explicat també que el conill de l’Himàlaia només tindrà la cua negra si quan neix la temperatura és inferior a -33ºC, ja que sinó un dels enzims que donen pigmentació negra són inactius.



Publicat dins de Biologia, Curiositats | Etiquetat com a , , , , , | 2s comentaris

Qüestió d’Ous

Gent, avui vull plantejar una gran pregunta, qui me la respongui, tindrà recompensa!

Perquè els ous es venen per dotzenes? Perquè la unitat dels ous és la dotzena i a partí d’equí se’n deriven  la mitja dotzena, el terç de dotzena, o les 2 dotzenes…? I perquè aquesta unitat en base 12 només es fa servir en els ous? i no en les patates, els peixos, les maduixes,  les barres de pa, les peres o les taronges?

Actualment en moltes coses utilitzem un sistema decimal (base 10) però antigament a bona part d’Europa s’havien utilitzat sistemes duodecimals en molts àmbits, i alguns afirmen que és d’equí que ve la costum de contar els ous en dotzenes…. Aquesta teoria no em va convèncer gaire ja que no explica el perquè els ous són l’únic producte que comprem en base aquesta unitat. Però encara em va agradar menys quan vaig descobrir que a la  Xina els ous també es venen en dotzenes!!!! 一打鸡蛋 (yi da jitan) que diuen els xinesos!!!

A més és un sistema molt dolent pels solters i la gent amb poca pasta! Heu provat mai d’anar a la botiga del poble, allà on tenen un cistell/caixa plena dels ous encara mig bruts de femta i palla i dir: “Vull un Ou!” la dependenta es queda bloquejada: “Error 404: Unitat per ous not found”. Intentes rectificar-ho i dir “perdoni, volia dir: la meitat d’una sisena part d’una dotzena d’ous” ara sembla que la dependenta respira alleugerida, tot remugant per sota el nas “aquest jovent… no saben ni les unitats… només falta que ara em demani un pa de litre …”.

La pregunta està a l’aire: “Perquè només els ous es venen en dotzenes aquí i a la Xina popular??”

Un quart de dotzena d’ous! (No 3 ous!)

Publicat dins de Curiositats | Etiquetat com a , , , , , , | 4s comentaris

No siguis tu mateix, actua per al teu propi benefici. — Don’t be yourself, perform for you own benefit

Bon any 2012 a tothom!

Avui us presentem un dels nostres propòsits per el 2012. NO SIGUIS TU MATEIX, ACTUA PER AL TEU PROPI BENEFICI. Sona lleig oi? No patiu, de seguida veureu que no és tant dolent com sembla.

Com ets tu mateix?

“Tu mateix no és sinó la teva imatge de tu mateix”

El nostre caràcter i la nostra personalitat no són altra cosa que un conjunt de personatges creats i entrenats per nosaltres mateixos. Tenim un personatge per als amics, per a la família, per anar pel carrer, per conversar amb nosaltres mateixos, per lligar, o fins i tot per a una persona concreta. En la majora de casos no ens adonem que ens vestim d’un caràcter o un altre però ser-ne conscient no està gens malament.

Ser un mateix implica reduir el nombre de personatges i fer-los més semblants entre si. Però això té alguns problemes.

Per una banda no ets tu mateix, sinó un altre personatge creat a partir de la idea que tens de tu mateix.

I per l’altra, els personatges ens permeten transmetre aquella imatge que volem donar en cada moment i ens permeten influir en el nostre entorns segons els nostres interessos. Es per tant molt important tenir un personatge adequat a cada situació i ser-ne conscient et pot ajudar a aconseguir-ho.

Apa doncs, feliç 2012 i sort amb els vostres personatges.

———————————————————————————————————-

This time I’ll try to translate it in english.

First of all happy new year!

We are going to introduce our little purpose for 2012. DON’T BE YOURSELF, ACT FOR YOUR OWN BENEFIT. We know it sounds bad, but you’ll see very soon that it’s not that bad.

How is yourself?

Yourself is nothing but your own image of yourself

Our character and our personality are anything else than a set of characters created and trained by ourselves. We have a character for friends, for family, to go down the street, to talk to ourselves, to “go fishing”, or even for an specific person. In most cases we do not realise when we are dressing a character or another, but being aware of it can be very helpful.

Being yourself means reduce the number of characters and make them more similar to each other, and it has some problems.

On one hand, yourself is just another character created from the idea you have from yourself.

On the other hand, characters allow us to convey that image that we want at any time and influence our environment according to our interests. It is very important to have a character suited to every situation and being aware of it can help you to make it.

Happy 2012 and good luck with your characters.

Nest.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Fenomens emergents

 Són aquells fenomens que mitjançant l’estudi de les parts no podríem preveure el comportament del conjunt. Són aquells fenomens que apareixen nous sovint al canviar d’escala.

Normalment estem acostumats a poder preveure els comportaments a partir de les parts, és a dir, quan juguem a Lego sabem com es comporta cada peça i gràcies a això podem saber com posar-les per construir una casa. Ara bé, imagina que un cop tens la casa construïda aquesta marxa corrents, es dividís en dues, o tingués un comportament difícilment previsible; aioxò vindria a ser un fenomen emergent.

Per estrany que sembli, de fenomens emergents n’estem rodejats. Un dels principals exemples és la pròpia vida; per més que estudiessis les característiques de totes aquestes “peces“ inerts que són els àtoms, mai podries arribar a preveure que poguessin donar éssers vius.

 D’altres exemples podrien ser les noves propietats que agafen 2 molècules d’hidrogen amb una d’oxigen en formar aigua, les fantàstiques formacions dels ocells quan migren, les perfectes construccions tenint en compte corrents d’aire i humitat que fan les termites en els seus caus, entre moltíssims d’altres.

 Dins les societats humanes també es donen fenomens emergents. Potser un dels més famosos és el de la “massa crítica” descobert a Xina on en les cruïlles sense haver-hi cap tipus de senyalització les bicicletes poden creuar grans carreteres. Simplement a la què s’acumula una certa massa de bicicletes a banda i banda de la cruïlla, sense cap tipus de senyal, els ciclistes comencen a travessar alhora i conseqüentment els cotxes frenen cedint el pas a les bicicletes.

Un altre fenomens que totes hem experimentat alguna vegada és el dels embussos de trànsit sense causa aparent. Sovint pensem que si hi ha retencions és per culpa d’un accident, un coll d’ampolla, algun encantat que va lent o qualsevol cosa, però de cop, aquelles retencions desapareixen i no aconseguim saber què passava… Doncs possiblement no passava res! No hi havia cap motiu aparent per estar embussats!  I amb el vídeo dels Japonesos que van aconseguir crear un embús sense causa aparent us deixo fins a la pròxima entrada.

YouTube Preview Image

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Cloud Computing II – OnLive

Hola a tothom i totdon,

 

Fa molts dies que no escrivim res, se’ns han acabat les idees

L’entrada d’avui no val una merda per a tot aquell a que no tingui una connexió d’uns 50mb (com la nostra a Girona jeje) o sigui aficionat a les innovacions informàtiques, però sempre podeu repassar la teoria del pingüí que és molt més interessant.

OnLive és un SERVEI que ofereix videojocs d’ultima generació a través de la xarxa SENSE INSTAL·LAR ni res “on demand”. Tant fàcil com això, aquesta és la gràcia, és senzill. Descarregar un “programet” d’un mb i a jugar, fins i tot et regalen un joc per començar.

Doncs aquest “senzill” servei és una de les coses més revolucionaries que he vist mai. És el futur però avui sembla impossible però funciona!!

La tecnologia que hi ha al darrere és privada, però a grans trets us puc dir que consisteix en transmetre àudio i vídeo en tot moment a través de la xarxa segons les entrades de teclat ratolí, etc. Com un YouTube, però d’anada i tornada. La gran diferència és que en el YouTube coneixes tota la seqüència de vídeo i pots carregar per avançat mentre que aquí cal transmetre en temps real. Vaja que es complica una mica la cosa jeje.

Va doncs millor mireu el vídeo que ho entendreu millor

www.onlive.com

 

 

nest

Publicat dins de General | Envia un comentari

Medicina regenerativa

Regeneració i trasplant d’òrgans i teixits. Aquest és el títol de la propera Marató de TV3. Deixeu-me primer de tot recomanar el vídeo que trobareu a la pàgina web de la marató (www.tv3.cat/marato/sensibilitzacio) així com també aconsello que exploreu una mica la web on trobareu molta informació sobre el tema.

Per la meva banda, en vista que en la pàgina web anterior ja està molt ben explicat el què s’està fent, m’agradaria mirar al futur i així poder veure què ens poden arribar a aportar els diners que entre tots aportem a la Marató.

Ara m’he recordat d’una escena poc coneguda però molt bona de la pel·lícula de ciència i ficció titulada “Possible Lives Of Mr. Nobody”. En aquesta, es veu un grup de gent gran cada un amb un porquet transgènic al costat.  Cada persona tenia el seu porc genèticament modificat per tal de tenir òrgans compatibles, en cas de  necessitar-ne un. La pregunta aquí és: realment és possible això?

El principal problema dels trasplants són els rebutjos, és a dir, que el teu cos ataqui a l’òrgan trasplantat ja que l’identifica com a “no propi”. Aquí està el punt clau, en la identificació. Sense entrar en profunditat en els complicats temes d’immunologia, direm que el sistema immunològic sap que aquell òrgan no és seu per culpa d’unes molècules que totes les cèl·lules porten a la membrana nuclear i que utilitzen com a DNI. Aquestes molècules són diferents per a tots els individus, excepte en bessons univitel·lins.

Una de les maneres en què el sistema immunològic ens protegeix de ser infectats per altres organismes és demanant aquest DNI a totes les cèl·lules i atacant les que el tenen diferent. Actualment el què s’està fent és fer trasplantaments entre individus que tinguin un DNI el més semblant possible i tractar farmacològicament el sistema immunitari per enganyar-lo, amb el risc que després altres patògens aprofitin l’avinentesa per crear infeccions.

Doncs ara imaginem que podem modificar genèticament un animal, per exemple un porc, per tal que el DNI de les seves cèl·lules sigui molt semblant al de una persona. Si mai aquella persona necessita un fetge, serà molt més fàcil enganyar al sistema immunològic si el fetge del porc té un DNI molt molt semblant al de les seves cèl·lules. Aquesta, és una via d’investigació que fa anys s’està seguint des de què a principis del segle vint es van aconseguir efectuar, tot i que amb un èxit molt relatiu, els primers xenotrasplants (trasplants entre espècies).

No obstant, aquest no és l’únic camí que s’està seguint ni segurament el principal, ja que el fet que molts òrgans són  fisiològicament i anatòmicament diferents entre espècies dificulta molt aconseguir bones compatibilitats. L’opció de crear un clon de la persona queda automàticament descartada per temes morals. Així doncs el què es vols fer és construir “de novo” l’òrgan de la persona malalta al laboratori.

Precisament aquesta setmana es feia pública la primera transfusió de “sang artificial”, és a dir sang creada al laboratori. Les cometes les he posat perquè ningú imagini la creació de sang a partir d’un procés químic, el què han fet a la universitat Pierre i Marie Curie de París ha estat obtenir cèl·lules mare hematopoètiques (les precursores de les cèl·lules sanguínies) del moll de l’os d’un pacient, fer-les créixer en un flascó amb un medi adequat i finalment transformar-les en cèl·lules sanguínies.

Flascons amb cultius cel·lulars

Ara posem al cas que en lloc de sang una persona necessita un trasplant de fetge, podríem agafar cèl·lules sanes, transformar-les en hepàtiques i que s’anessin reproduint. Fins aquí més o menys seria el què s’ha fet en el cas de la sang . És més,  algunes de les teràpies de regeneració de teixits que s’estan fent actualment, consisteixen en posar sobre el teixit danyat aquestes cèl·lulestransformades per tal que així es regeneri l’òrgan malalt. No obstant, si necessitem un òrgan sencer, tenir una capa de cèl·lules no és suficient. Els òrgans tenen diferents teixits superposats en capes, capil·lars sanguinis, una morfologia i mida determinada, etc. Aquesta complexitat és el que fa difícil poder aconseguir tenir l’òrgan sencer al laboratori.

No obstant, al ritme que s’està avançant en ciències biomèdiques així com en noves tecnologies, i gràcies a accions com les de la Marató de TV3, no és difícil imaginar en un futur no gaire llunyà poder crear al laboratori els nostres propis òrgans. Qui sap si els metges faran el canvi que ja van fer els mecànics de cotxes fa un temps i passaran d’arreglar el què no funciona a canviar-ho.

Publicat dins de Biologia, Biotecnologia | Etiquetat com a , , , , , , , | 4s comentaris

El pingüí és la mesura de totes les coses

 -Pare? com s’aguanta el mon?

-Hi ha un pingüí que l’agafa

-I què aguanta el pingüí?

-Fill, hi ha pingüins fins a baix de tot

1. El pingüí escèptic. (més que escèptic indiferent)

“la realitat absoluta: si és, tant és”

Un pingüí et porta seguint tota la vida. Cada vegada que el veus s’atura el temps, se’t canvia el record del pingüí per un en què no hi ha pingüí i se’t gira el cap per tal que ja no vegis el pingüí. Llavors continua el temps.

Pots saber si el que dic es veritat?

Té sentit considerar possibles realitats que no podràs conèixer mai?

No és millor ser conscient que no és pot conèixer la “realitat absoluta” i considerar només les possibilitats que són transcendents?

Si t’agraden molt els pingüins segurament que no.

2. El pingüí constructivista

“la realitat fa el pingüí o el pingüí fa la realitat?”

Imagina un món sense nosaltres. Com seria? hi hauria coses? Existirien les lleis de la física? tindrien atributs les “coses” que habitessin aquest mon? Hi hauria algun sentit, algun ordre, alguna raó de ser? seria real? algú ho sabria? a algú li importaria? Es pot concebre un mon així? Hi hauria pingüins?

Com es pot imaginar un mon que simplement és? On no hi ha conceptes, on no hi ha regles, on no hi ha llenguatge… Em temo que quan ens l’intentem d’imaginar ja ho fem amb les nostres idees pròpies del món que coneixem. No tan sols no es pot explicar un món així sinó que ni tan sols el podem imaginar.

Un fotògraf mira un pingüí amb la seva càmera i veurà una bona foto; un veterinari veurà un animal format per un sèrie d’òrgans que interactuen entre si; un home de déu veurà una obra del senyor; a un artista si li ocorrerà un poema sobre pingüins; i un físic quàntic et dirà que un pingüí és el resultat de la interacció d’un conjunt d’entitats fonamentals de la física, i si és un paio llest, afegirà que la teva idea de pingüí en veure’n un és el resultat de la interacció d’un conjunt d’entitats fonamentals de la física que és produeix en el teu cervell degut a (i posem-ho clar aquesta vegada) veure un pingüí.

Ara intenta explicar a l’home de déu que el pingüí no l’ha fet el senyor sinó que es un conjunt d’entitats elementals bla, bla, bla…

3. El pingüí confós 

-Pare? i què passa si s’acaben els pingüins?

-Llavors s’hi posen gallines disfressades de pingüins.

Si no puc conèixer totes les realitats possibles i aquelles que puc experimentar tampoc em serveixen perquè hi aplico el meu tendenciós intel·lecte i la meva limitada condició humana, aleshores: què puc conèixer?

Doncs només pots conèixer el que ja coneixes. Aquest món en que el cel és blau, la matèria està formada per partícules sub sub sub atòmiques que es fan dir cordes i els pingüins són vermells i totpoderosos. I la resta, ni en somnis. Recorda: NI EN SOM-NIS.

-Pare?

-i així fins a baix de tot…

4. El pingüí que vol una birra

Què? Molt llarg? Interessant, sugerent?

Per a l’enigma del pingüí s’han trobat fins a 3 “tipus” de respostes possibles:

Primer de tot aclarir que l’anunciat de l’enigma tenia alguns “forats”. Molts heu donat les vostres respostes considerant un pingüí de carn i ossos com el que podríem trobar a l’Antàrtida quan en realitat s’havia pensat més en un pingüí diguem-ne “com una mena de fantasma que l’únic que pots fer es veure’l” però ja està bé perquè així han sortit moltes més respostes.

1. La resposta LÒGICA.

Per mi la resposta més lògica és que no es pot saber. Si quan el veus (o quan l’experimentes d’alguna manera) no te’n recordes…

Ningú ha donat aquesta resposta.

2. La resposta PRÀCTICA.

La primera resposta és una “putada” perquè implica que no pots saber res del cert o que pots saber molt poques coses. Però és pot aplicar una petita simplificació: “tot allò que no és pot saber, ho ignoro”. Per tant la resposta és: TANT ÉS! M’és absolutament indiferent si un pingüí que no puc veure, que no puc percebre de cap manera em segueix o no. Per a mi aquesta és la millor resposta.

Felicitats Albert Crespi. T’has guanyat una bona birra per arribar a aquesta conclusió durant una nit de festa.

3. La resposta CREATIVA

Aquestes respostes provenen bàsicament de defectes de l’anunciat que no especifiquen coses com ara si els altres el poden veure, si menja, si té sang, si et pot seguir si arrenques a córrer, etc.

Són les més divertides i se n’han donat moltes:

  • Xevi Rovira:
    • Un bucle infinit en que veus el pingüí al mirall, se’t gira i el veus directament, etc.
    • Si es para el temps i hi ha moviment contradiu la física i “explota l’univers”? deu ni do!
    • Entrar a un lloc vigilat on no deixen entrar pingüins
  • Guillem Ylla:
    • Li demanes al tiu del costat.
    • Marxar corrent
    • Comprar un ós polar i que se’l mengi
  • Guillem Ausió: ametrallar, bombardejar, matar-lo
  • David Serra:
    • Entres a un lloc i et tanques
    • Anar a un lloc on només i càpigues tu sol
    • Sentiries un animal que crida
    • Si vas amb cotxe o avió no et pot seguir
    • Si vius en zones càlides mor
  • Joan Borràs: Un pingüí només pot viure uns 20 anys. Ai Joan; que no te’n recordes del problema del gat enverinat que tanques en una capsa i que no saps si es mort o viu.

David. Amb 5 respostes + una de repetida crec que et mereixes una cervesa.

Us la mereixeu tots, el dia que el Tennis Vic ens multipliqui el sou us la pago jeje.

Motes gràcies ha estat molt divertit!

nest

ACTUALITZACIÓ: Hi ha una 4a resposta. I potser és la millor. La resposta és: Si, es pot saber. Si m’ho crec és veritat, sinó no.

i una 5a: si perquè la paret de davant es blanca (en aquest joc no puc saber si la paret blanca es causa que em segueixi un pingüí)

i una 6a: Sí.
una 7a: No.

Publicat dins de Filosofia | Etiquetat com a , , , | 6s comentaris

Què és la moral?

Fa pocs dies l’Ernest va escriure sobre “El què està bé i el què està malament” i introduïa el concepte de moral. Però la moral què és exactament?

Un professor ens va fer a classe un seguit de preguntes molt interessants:

— Imagineu un tren que va sense control, arriba a una bifurcació de vies, vosaltres esteu allà. Si no fas res, el tren anirà per una via on hi ha 3 operaris treballant i els matarà a tots 3, si mous l’agulla, el tren anirà per l’altre via on només atropellarà a 1 operari. Què faríeu?

 3 morts contra 1, en una classe plena de futurs científics i em poques creences religioses es va imposar clarament l’opció de desviar el tren.

— Ara imagineu el mateix tren sense control, en aquest cas no hi ha cap desviació de vies, tot sembla que els 3 operaris moriran, no obstant, tu estàs sobre un pont. Al teu costat tens una persona, perquè no el quart operari, si el tires a la via morirà, però farà parar el tren i salvar als altres 3. Què faríeu?

3 morts contra 1, no obstant ja hi va haver més diversitat d’opinions.

— Per ultim ara imagina que ets un metge, t’arriba un noi que ha patit un accident de trànsit, té els òrgans interns bé, però està perdent molta sang. Quan el vas per curar una infermera et diu: “Hi han 3 nois més que si no reben un trasplantament moriran; un necessita un cor, l’altre un ronyó, i al 3r un fetge, els tres són compatibles amb aquest noi de l’accident de cotxe.” Quants deixaríeu morir l’accidentat per salvar als altres 3?

 3 morts contra 1, en aquest cas la gran majoria preferien salvar a l’accidentat.

 El balanç sempre el mateix, 3 contra 1, no obstant no en tots els casos una mateix persona no feria el mateix. Moralment, per molta gent, cada acció és diferent. Aquí veiem que quan diem què faríem, o bé què està ben fet, estem fent judicis morals, i que els judicis morals no són universals. No són universals perquè depenen de la societat, cada societat té unes normes morals més o menys establertes. En la nostra societat podríem dir que s’accepta la premissa “La vida humana per sobre de tot”, això no vol dir que aquesta premissa sigui universal, veiem doncs com en tribus d’aborígens africanes maten a tots els nadons que neixen amb alguna malformació, i això està bé? Per ells sí, és el més normal, no es poden permetre el luxe criar un nen si han de ser inútil pel grup.

Veiem com les normes morals necessiten 2 requisits per poder existir.

 El primer, com ja hem esmentat és una societat; ja que si parléssim d’un individu sol en un planeta, no tindria sentit parlar de normes morals. Per poder moral necessitem doncs un grup d’individus.

 Per altra banda la capacitat d’elecció; si tu dones una pistola a un individu que no coneix aquell objecte que li poses a les mans i tot inspeccionant-lo se li dispara i mata a algú, no pots dir-li que ha actuat malament. Aquell individu no podia elegir disparar o no disparar. És per aquest motiu, la capacitat d’elecció, el lliure albir, pel qual normalment s’atorga moralitat a únicament els éssers humans. (Tot i que a tots ens sembli que podem elegir, corrents científics com el determinisme defensat per personatges com Einstein, ens negarien aquesta opció, ara bé, això ho deixarem per una altre entrada i assumirem que tenim lliure albir )

 Judicis morals en fem molts, sense ser-ne conscients en la majoria de casos per saber què està bé i què està malament. Ens passem el dia jutjant moralment les nostres accions tan abans de fer-les com a posteriori, així com també de les dels altres i de ben segur, que si t’haguessis criat en un altre país aquests judicis serien diferents. I amb aquests clar exemple de com l’ambient pot modificar la teva manera de pensar i actuar, em queda la porta oberta per parlar un altre dia sobre la epigenètica.

Guillem

Publicat dins de Elecció, Ètica, Filosofia | Etiquetat com a , , | 6s comentaris

Què és la vida?

Què és la vida? És una de les grans preguntes que s’han fet al llarg de la història els biòlegs i filòsofs sense haver arribat mai a una definició satisfactòria. Potser serà que no hi ha una barrera exacte entre allò viu i allò no viu? Serà que som víctimes del llenguatge i necessitem tenir definicions per allò que en realitat no es pot definir?

Quants cabells ha de tenir un calb per ser considerat calb? Cap? Si en té només un en tot el cap no serà calb? Segons el TermCat una persona calba és una persona que “ha perdut totalment o parcialment els cabells”. Ens és fàcil fer la vista grossa i acceptar no tenir una definició precisa i universalment acceptada, ja que a efectes pràctics tots sabem quan una persona és calba. Però en canvi, portem anys entossudits a saber què és viu i què no. Serà que ens fa por pensar que no existeix una barrera clara?

Sempre t’han dit que un ésser viu neix, creix es reprodueix i mor, però això és una cosa que molts éssers acceptats com a vius no fan, i en canvi si que ho fan alguns éssers no vius. Per exemple, si construïm un robot capaç de fabricar altres robots que fabriquin altres robots s’haurien de considerar com a éssers vius. En canvi animals estèrils, com les mules, els hauríem de considerar com a no-vius. Ningú dubta de si les mules estan vives o no, ni dels robots, serà doncs que aquesta definició està molt allunyada de definir què és la vida.

Acostem-nos més als exemples que podríem dir que estan a la barrera entre viu i no viu, aquells exemples que sovint porten problemes quan es proposa una definició de vida. Un són els virus, un dels grans dilemes entre vius i no vius. Els virus són caixes de proteïna amb un àcid nucleic (RNA o DNA) dins. Per si sols poden estar anys vagant pel món, inerts, talment com un minúscul granet de sorra. No obstant, en entrar en contacte amb una cèl·lula poden introduir-li el seu àcid nucleic, després la cèl·lula infectada crearà centenars de còpies del virus que aniran voltant pel món fins a trobar una altre cèl·lula. Són vius o no? Hi tornem a ser, depèn de la definició, si acceptéssim la definició de Isaac Asimov “la vida es defineix químicament, per la presència d’àcids nucleics” els virus estarien vius, si féssim cas a la NASA “La vida és un sistema auto-mantingut amb capacitat d’evolució” aleshores els virus no serien vius ja que non es poden auto-mantenir.

 Es fa una mica estrany pensar que estar viu o no depèn simplement de quina definició de vida acceptem. Depenent de quina de les moltes definicions estarem incloent uns éssers o uns altres. Una de les definicions més utilitzades actualment és la de la NASA, però perquè la NASA ha d’invertir esforços per definir què és la vida? No es dedica pas a buscar la definició de calb que tampoc és precisa! Això és bàsicament perquè un dels objectius de la NASA ha estat sempre trobar vida extraterrestre, i per trobar alguna cosa primer fa falta saber més o menys què busques.

Potser abans d’entrar en definicions faria falta conèixer-la millor, entendre-la, saber perquè hi és i com va aparèixer entre d’altres coses. No sabem si aconseguirem entendre què és la vida, però el què si sabem, a diferència d’altres éssers vius, és que nosaltres estem vius, i potser el què ens falta és aprendre a ser-ne conscients abans de voler-la definir.

Guillem

Publicat dins de Biologia, Filosofia, General | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Ètica o, què està bé i què està malament

Moltes vegades, a un nen se li diu quan una cosa esta bé o quan està malament, sobretot quan està malament. Però el més fotut és quan el nen et pregunta perquè. Perquè?

També és comú que a un nen li diguem coses com ara: “porta’t bé”, “fes bondat”, “no facis entremaliadures”, etc. Però, és que a algun nen li han donat mai un mètode infal·lible per distingir si una cosa està bé o malament!?

Jo diria que no, més aviat se’ls ha donat una llista de coses que estan bé o malament i per semblança o per la raó que sigui n’han pogut deduir d’altres. Algú té però un mètode real per poder distingir? Jo no, espero suggeriments.

Posem un exemple: matar està malament però; perquè? (i no pretenc fer apologia de l’assassinat ni res de semblant eh!!).

– Doncs… l’assassinat està malament perquè la gent prefereix viure.

– I?

– Doncs que està malament fer coses a la gent que ella no vol.

– Perquè? i si a mi no m’importa el que l’altra gent vol?

– Però no has de fer als altres el que no voldries per a tu.

– Però i si només mato jo i a mi no em maten?

– En tot cas t’ha de saber greu fer mal a la gent.

– Si però… i si no me’n sap?

– Assassinar és d’allò més dolent que hi ha i punt.

No aconsegueixo arribar a una raó moral definitiva.

– Per què t’hauria de deixar marxar a tu desgraciat si puc agafar la tecla ‘espai’ d’aquest ordinador i fer-te-la empassar fins que moris dolorosament per intoxicació de plàstic!!

Podem pensar en les repercussions: presó, etc. però ja hi arribarem. De moment centrem-nos en la moralitat de l’acte. Si jo vull matar i no em sap greu fer-ho, per què està malament?

Tinc una proposta. El que compta són els sentiments, les sensacions. Si una cosa et fa sentir bé; millor del que estàs: és bona, sinó és dolenta. (si no t’afecta és neutra). Sempre pensant globalment eh, no que et sentis per exemple bé després d’assassinar, però llavors tinguis remordiments i tota la pesca, hi ha d’haver una millora global.

Per a mi l’assassinat està malament però, si per a tu està bé, com et puc convèncer? A hosties? Mala idea si ets assassí. També puc intentar argumentar. Recordeu la pel·lícula de ‘Hard Candy’ on; un candidat a ser assassinat (molt considerat) li diu al candidat d’assassí: “no te hagas eso”. Bon argument. Està apel·lant a la lògica esmentada: “et sabrà greu”, “tindràs remordiments”, “ara em vols matar però no et sentiràs millor en general”, etc.

Passem a un altre exemple. Es comú veure a les pel·lícules gent que sacrifica les seves vides per altres persones i tal. Es moralment ‘bo’ sacrificar-te? Depèn, només és bo si la persona prefereix morir en comptes de viure pensant que s’hauria pogut sacrificar per aquella causa i no ho ha fet.

Apa doncs, un altre dia afegirem a la balança LES CONSEQÜÈNCIES, i la llei per descomptat.

nest

Publicat dins de Ètica, Filosofia | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

La incompresa Biotecnologia

Estic segur que pràcticament tothom que llegeixi aquestes línies haurà sentit parlar més d’una vegada sobre la biotecnologia. En els últims anys aquest terme ha agafat molt protagonisme entre mitjans de comunicació, no obstant, el què no tinc tant clar és que la societat comprengui què és la biotecnologia i això em preocupa. Em preocupa que la gent no conegui què és la biotecnologia, una societat desinformada és susceptible a ser enganyada. I em fa por que un engany col·lectiu pugui posar problemes a l’hora d’investigar o portar a terme avanços en la qualitat de vida dels humans.

Sovint diuen dels biotecnòlegs que juguem a ser Déu. S’ens acusa de fer coses “anti-naturals” de fer coses que no són ètiques, de jugar amb la natura, fins i tot de carregar-nos al planeta i als propis humans quan modifiquem organismes genèticament. De fet, això d’acusar a jugar a ser Déu aquells que fan quelcom innovador no és nou; Einstein ja digué una vegada que l’home troba a Déu darrere de cada una de les portes que obra la ciència.

 Una d’aquestes portes que ha obert la ciència és la biotecnologia, a continuació em disposaré explicar de la forma més clara i objectiva que em sigui possible què és i què fa la biotecnologia.

 — Jugueu a ser Déu, feu coses antinaturals, modifiqueu organismes genèticament per fer noves espècies!– Que dura sona aquesta afirmació i que feble és en canvi. Suposo que coneixeu la teoria de l’evolució en la qual tots procedim d’un ancestre comú. Com doncs es va passar d’una sola espècie als milers que hi ha actualment? La clau la te el DNA, una gran molècula que està en tota cèl·lula de tot ésser viu i que conté la informació de com és aquell individu. L’evolució de les espècies es deu únicament per modificacions naturals en el DNA i conseqüentment l’aparició d’organismes amb diferents característiques que acabaran formant noves espècies. Veiem doncs com la creació d’espècies i els modificacions genètiques existeixen en la natura.

— Però això passava en la natura! Ara sou els humans qui ho esteu fent!– Portem milers d’anys modificant espècies sense que ningú s’hagués posat les mans al cap, portem milers d’anys fent transgènics sense que ningú s’esgarrifés. Quan des del neolític ja s’escollien les llavors d’aquelles plantes mes resistents i de fruit més gran per creuar-les entre elles per aconseguir una descendència més eficient i resistent, un cop rere l’altre, el què s’estava fent era seleccionar els millors gens. Gràcies a aquest procés tenim avui en dia, per exemple, un blat que no te res a veure amb el de fa 2.500 anys. Concretament el més utilitzat per fer pa és el Triticum aestivum, té 6 còpies de cada cromosoma quan originalment quan es va començar a cultivar Triticum només en tenia 2. Però amb tants miler d’anys seleccionant les millors espigues per tornar a ser plantades, ara tenim un blat amb un rendiment molt superior i molt més resistent a les inclemències climàtiques que no pas far 2.000 anys.

— Milers d’anys feien falta! Deixeu fer a la natura! De què ens serveix fer-ho! — Ara però, gràcies a l’enginyeria genètica, el què abans es feia en centenars o milers d’anys és cert que es pot aconseguir en pocs dies en un laboratori. És cert que es poden crear verdaderes coses estranyes; peixos que se’ls ha introduït un gen de medusa perquè facin llum dins les peixeres, pomes amb textura de raïm, entre d’altres coses absurdes i només enfocades a vendre. Però per altra banda també podem crear el conegut arròs d’or, un arròs més resistent al i que produïa Vitamina A que prevenia la ceguesa infantil en zones del 3r món. Podem modificar microorganismes per tal de produir medicaments; la insulina actualment es produeix amb un bacteri conegut com a E. Coli al qual se li va introduir el gen de la insulina humana i que per tant crea una insulina pràcticament idèntica a la dels humans que estalvia molts dels problemes que donava la insulina de porc utilitzada anteriorment.

 — I amb els humans? Perquè investigueu? Què els voleu fer?– Ara, podem seqüenciar genomes sencers en relativament poc temps, és a dir, escriure tot el què diu aquesta famosa molècula de ADN. No obstant encara és una petita part la que podem llegir i sovint amb confusions, però suficient per preveure malalties com el Síndrome de Down en els primers mesos de gestació, evitar que famílies amb alguna malaltia genètica continuïn tenint fills amb la mateix malaltia, i es creu, que d’aquí poc es podrà preveure eficientment el risc de tenir diferents tipus de càncer. No és difícil imaginar d’aquí uns anys a la gen anant al metge amb un pen-drive amb el seu codi genètic per tal de rebre un diagnòstic molt més acurat i medicaments a mida, molt més eficients i amb menys efectes secundaris per la persona.

No només en temes de salut pot intervenir la biotecnologia. La descontaminació mitjançant bacteris o la producció de nous materials menys contaminants i biodegradables són exemples de com la biotecnologia pot ajudar al medi-ambient. Materials com la proteïna amb què les aranyes fan les teranyines, posant el gen que codifica per aquesta proteïna en bacteris per tal d’aconseguir-ne grans quantitats. D’aquesta proteïna se’n pot aconseguir fer unes fibres molt més resistents que el nylon, molt més lleugeres i molt útils en cirurgia ja que al no provenir del petroli i ser biodegradable provoquen moltes menys reaccions adverses i rebutjos.

 La paraula biotecnologia, conté: bio; allò viu. També conté: tecnologia; tècnica, allò que es pot fer. Així doncs, la feina dels biotecnolegs consisteix en aplicar allò que es veu a la natura. Els biòlegs descobreixen processos i productes en la natura, els biotecnolegs agafem el coneixement d’aquests processos i productes per obtenir-ne béns per a la societat. Aliments, materials, fàrmacs en són els principals exemples.

 L’objectiu a priori és noble, però com en tot també se’n pot fer un mal ús. Aquesta entrada però encara deixa moltes preguntes sense respondre; són segurs els productes biotecnològics? Què passaria si es modifiquessin humans? Quins problemes ètics comporta la biotecnologia ? Es podria utilitzar com a arma? Tot això ho aniré comentant en posteriors publicacions, no obstant, per qualsevol dubte o petició no dubteu en comentar.

Guillem

Publicat dins de Biotecnologia, General | Etiquetat com a , , | 2s comentaris

Cloud Computing I – El futur de la informàtica (Introducció)

Benvinguts al nostre blog.

En tot un seguit d’entrades que farem sobre cloud computing, us explicaré un dels fenòmens més interessants que s’està produint en el món de la informàtica i que en el futur canviarà completament la nostra concepció dels ordinadors. Avui us faré una petita introducció, i en properes entrades us mostraré serveis fascinants dels quals us podeu beneficiar. Esperem que us agradi!

Surts de casa, et sents molt lleuger, fa temps que temps que has abandonat el teu ordinador portàtil, que deixes el tablet tirat al sofà i una eternitat que no toques un boli. També has abandonat les claus des que la porta de casa s’obre dient-li amablement “bon dia” i la cartera des que pots pagar posant el palmell de la mà sobre el taulell. Treus el mòbil (l’única cosa que encara portes) i li demanes un cotxe. Segons després surt de la cantonada un vehicle individual que es para davant teu. El cotxe et demana si vols anar al cafè on tens una cita amb els teus amics. Li dius que si. Comença a sonar música. La mateixa cançó que estaves escoltant fa una estona exactament en el punt on l’havies deixat. Agafes el tablet del cotxe que està esperant amb una revista oberta a la pàgina que estaves llegint abans de sortir (amb el tablet aquell que tens tirat al sofà). Arribes al cafè.

Has arribat 20min abans de la cita, des que han millorat l’algorisme de gestió del trànsit que els cotxes van a tota pastilla. En aquesta cafeteria tenen alguns ordinadors d’escriptori. N’agafes un. Es un model força antic i per identificar-te encara has d’entrar el teu nom d’usuari i la contrasenya. Automàticament, apareix a la pantalla la fotografia que estaves editant ahir a la universitat amb el photoshop, el navegador engegat amb les pestanyes que estaves consultant sobre retoc fotogràfic. Et poses els auriculars, la mateixa música del cotxe segueix sonant. No vols seguir treballant, així que obres un moderníssim joc de carreres que trobes a la carpeta d’aplicacions de l’ordinador — Un moment! Què passa aquí!? El teu joc a l’ordinador del cafè? Que no era un ordinador vell, ja podrà! Però si ni tan sols has tancat el photoshop!

Arriben els teus amics…

Al vespre aneu a casa del teu amic a mirar una pel·lícula. En tens pensada una de molt bona, no recordes el títol.

-A quina llista la tens? Et pregunta.

-No tinc les llites públiques. M’haig de connectar a la teva tele.

Et recrimina que no publiquis les llistes de pelis. Tu li respons que ets fet a l’antiga i ho prefereixes així.

En el text no només apareix cloud computing. Es mostren moltes altres tecnologies com control per veu, mètodes d’identificació i conducció automàtica que no tenen res a veure amb el cloud computing.

En pròximes entrades veurem com ja ens anem apropant a aquest “món ideal”

Fins aviat!

Publicat dins de Cloud computing, Informàtica | Etiquetat com a , , , | 2s comentaris

Sobre l’elecció?

Segons la física, els esdeveniments de l’univers es succeeixen de la següent manera: segons el model clàssic (relativitat inclosa), un determinat estat del sistema condueix inexorablement a un altre estat. És a dir, si una pilota es troba a certa altura, caurà progressivament. Si dos objectes tenen diferent tipus de càrrega elèctrica s’atrauràn. I així en qualsevol situació imaginable, sigui a una escala més gran o més petita com ara un nivell atòmic o subatòmic.

Segons el model de la física moderna: la física quàntica. Sembla ser que els esdeveniments no es succeeixen pas d’una forma tant senzilla. Quan s’analitza l’univers a una escala molt petita (un nivell sub sub atòmic o algu per l’estil) es dona el cas que un determinat estat pot conduir a diferents estats. Segons diferents teories sembla ser que es poden donar tots els possibles cassos en (diguem-ne) realitats paral·leles, o d’una forma aleatòria és donaria una de les diferents possibilitats (és quan Einstein va dir “no crec que déu jugui als daus”), etc, etc.

Cal tenir en compte que això és una explicació molt superficial de la física quàntica, i que els meus coneixements d’aquesta provenen bàsicament de llibres de divulgació. Però això tant és perquè un coneixement més ampli del món quàntic tampoc és necessari per a l’explicació que ve a continuació.

Suposem que tot l’univers es redueix a una habitació on s’aplica la mateixa física a la que estem acostumats. Tot el sistema és limita a l’habitació. En aquesta habitació hi ha dues taules blanques amb una piloteta de pedra (polida i brillant) negra en cada una. Les taules es troben una al costat de l’altra davant teu -tu també ets a la sala- una a la dreta i l’altra a l’esquerra. Has d’escollir una bola. Per experiència, es fàcil suposar que tindràs la sensació de dubte, que passarà un cert temps per escollir. Potser uns segons, potser minuts, potser no esculls mai… i que finalment aniràs cap a una de les boles, potser cambiaràs d’opinió a mig, potser no. Agafaràs la pilota i tindràs la sensació que has escollit, no tindràs cap dubte que has agafat la pilota que tu volies. I fi del sistema.

Si analitzes la situació des del paradigma de la física clàssica, el que veus és un sistema tancat ple d’elements que interactuen entre si seguint unes lleis. Tens el teu cervell format per matèria amb uns certs estats elèctrics que van canviant projectant en tu sensacions, provocant moviments. Tot succeeix de baix cap a dalt, de petits canvis en el nivell més baix de la matèria que es propaguen provocant l’evolució inexorable de tot el sistema (també podria romandre estàtic, però la llei de l’antropia ens indica que això difícilment passa). Tu formes part d’aquest sistema i actues seguint la seva voluntat. La teva pròpia voluntat és part del sistema. No és cap element extern capaç d’exercir cap mena d’influència. És una mera sensació.

D’es d’aquest punt de vista un encadenament d’estats pre-determinats desencadena tot un seguit de moviments, i sensacions que acaben amb que tu agafes una pilota, l’altra, o cap. I fi del sistema.

Ara bé, si ens passem al model quàntic l’anàlisi es complica. Tenim una situació inicial amb un sistema format per matèria-energia (o el que sigui), que es va descomposant. Potser en infinites realitats paral·leles. Per exemple pot existir una realitat en que agafes la pilota A, una en que agafes la pilota B, una en que agafes la pilota B al cap de 3min 32seg, una en que mai agafes la pilota, etc. O potser d’entre diferents opcions se n’acaba esdevenint una o el què sigui. Hi ha diferents teories que no conec i no se a quina se li dona més credibilitat, però la idea comuna és aquesta.

En el primer cas, el de la física clàssica, sembla força clar que la capacitat d’elecció és de fet aparent. Tot forma part del sistema i està regit per el seu propi model d’evolució. Tu ets dintre del sistema i no pots fer res per canviar el seu destí.

En el cas de la física quàntica, hi ha diferents opcions, i pot semblar que l’elecció és possible…

En la meva opinió hi hagi o no un model determinista, les coses s’esdevenen “per si mateixes”. S’esdevenen de forma predeterminada, o aleatòriament, o totes les possibilitats a la vegada. S’esdevé una opció i no una altra segons uns criteris que no comprenem, o que si que comprenem però jo no, o el que sigui… al que vull arribar es que sigui com sigui, “res indica que sigui la nostra voluntat la que determina els esdeveniments”.  Sino que la nostra voluntat és de fet determinada (o indeterminada) per el sistema. És a dir els canvis físics produeixen sensació d’elecció, però l’elecció no produeix canvia en la física, la voluntat és aparent.

Hi hagi aleatorietat o no, la nostra voluntat en queda al marge. Tots nosaltres, pensament, voluntat, elecció, estem dins el sistema i ens movem segons el què sigui que el regeix (o el deixa de regir, que ja he dit que de física no en se gaire per tant considerem sempre les diferents opcions).

En resum, idea clau: Si hi ha aleatorietat, o diferents destins possibles, no crec que sigui la nostra voluntat la que determina quina és la opció que s’esdevé. Si fos així en el món nosaltres seriem un dels elements deterministes. Cosa que seria perfectament plausible, però no em consta pas que res validi aquesta opció a part de la pròpia experiència humana i tendensiosa. No em consta pas que en la física quàntica un dels elements que diguem determinarien la indeterminació pugui ser la nostra voluntat!!!

BIO

Passem al món biològic per un moment. En referència als raonaments sobre l’elecció des d’un punt de vista biològic i psicològic d’un document que vaig llegir: Dir que els raonaments, i les conclusions poden variar segons l’entorn en que s’analitzin, segons quin nivell / punt de vista agafis. Les conclusions extretes des del punt de vista psicològic són valides per a l’entorn psicològic, més proper a l’experiència humà.El punt de vista físic es troba en un nivell més alt que el biològic o el psicològic, els inclou i les conclusions que n’extreguis tindran una validesa més amplia. Això no vol dir que conclusions diferents des d’un altre punt de vista no siguin vàlides. Són contextos diferents i no es pot fer una comparació estricta.

ATENCIÓ. AIXÒ JA NO TÉ RES A VEURE AMB EL TEMA ELECCIÓ.

Això ens porta a què la realitat mai és objectiva, que tot depèn del punt de vista. I això sempre serà així perquè no ens podem allunyar de la realitat al descriure-la. Com que mirem la realitat des de dintre del sistema, crec que és impossible fer-ne una descripció absoluta i objectiva. Però això ja es tot un altre tema que requereix moltes pàgines més de discussió.

nest

Publicat dins de Elecció, Filosofia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Vida moderna sense petroli?

Són les 7 del matí, sona el despertador és un despertador de llauna que funciona donant-li corda, engeguem el telèfon mòbil de ultima generació, ai no! que no en podem fabricar! Et dutxes amb un petit rajolí d’aigua freda, et vesteixes, a l’armari només hi ha roba de cotó, no hi ha cap costura que tingui goma, et poses unes espardenyes d’espart i surts al carrer, el carrer no està asfaltat i el teu fantàstic cotxe no funciona…

Tan sols repassant com seria mitja hora de vida sense l’existència del petroli t’adones ràpidament com d’imprescindible ens és. Això seria el què passaria en un cas extrem en el qual el petroli s’esgotés totalment, no obstant, com afirma Donnald Kennedy en l’article “beyond petroleum?”1 publicat a la revista Science el dia 13 d’agost de 2010 de petroli en tenim, i de sobres. Aquest és el problema, que disposem de massa petroli i n’abusem. Ens carreguem mars, oceans, platges, animals, plantes, algues i fins i tot el mateix aire que respirem,  tot això per culpa del petroli.

Utilitzem el petroli en moltes aplicacions diferents però principalment com a font d’energia2. Paradoxalment, en la utilització del petroli com a font d’energia, és on de forma més eficient i amb menys inconvenients pel “3r món” l’estalvi de petroli seria més útil. Fer aquest pas no és fàcil, no obstant, sembla que en els últims anys les grans companyies energètiques així com els governs dels països més influents han començat a fer-lo, o això és el què ells diuen.

Podries preguntar-me perquè és precisament en l’obtenció d’energia on hem d’estalviar petroli, dons la resposta ens la podria donar el primer principi de la termodinàmica: “l’energia de l’univers és invariable, no es crea ni es destrueix, es transforma” d’energia no ens en falta, el què ens falta és aprendre a aprofitar-la de fonts no contaminants pel nostre planeta. Dit així pot semblar que el problema energètic hagi de tenir una fàcil solució, no obstant, en cap cas és així. El problema és que actualment no tenim cap altra font d’energia tan fàcilment emmagatzemable i amb una densitat energètica tan elevada com el petroli. No obstant, dia rere dia van apareixent noves alternatives cada cop més eficients i és per això que hem de continuar investigant i desenvolupant noves tecnologies.

L’altra gran utilitat del petroli és per la producció de molts tipus de plàstics així com de productes químics. Aquí l’estalvi de petroli és realment dificultós, utilitzem plàstics i compostos químics per fabricar tota classe de productes. Tot i els avanços de la biotecnologia en la producció de plàstics biodegradables encara falta coneixement i tecnologia per aconseguir una qualitat i una producció suficients. Per això, el què s’està intentant actualment és millorar i incrementar el reciclatge de plàstics així com també intentar que la societat n’utilitzi el mínim possible.

És evident que hem d’efectuar un canvi en els nostres estils de vida i sobretot en el sistema energètic actual. Si ve és cert que es mostren els primers inicis de canvi a nivell social, cada cop la cultura del reciclatge i d’estalvi energètic està agafant força, encara no s’evidencien grans actes per part de les grans companyies elèctriques, sí grans paraules i promeses també per part de governs. No obstant el canvi és inevitable, i tard o d’hora es veuran obligades a passar del “verba” al “facta”, esperem però, que quan ho facin no sigui ja massa tard.

 

Publicat dins de Energies | Envia un comentari